En els plàstics, els additius tenen un paper vital en la millora i modificació de les propietats dels materials. Els agents nucleants i els agents clarificants són dos additius que tenen finalitats diferents per aconseguir resultats específics. Tot i que tots dos ajuden a millorar el rendiment dels productes plàstics, és fonamental entendre les diferències entre aquests dos agents i com contribueixen al producte final.

Començant ambagents nucleants, aquests additius s'utilitzen per accelerar el procés de cristal·lització dels plàstics. La cristal·lització es produeix quan les cadenes de polímer s'ordenen de manera organitzada, donant lloc a una estructura més rígida. La funció de l'agent nucleant és proporcionar una superfície a la qual s'adhereixin les cadenes de polímer, promovent la formació de cristalls i augmentant la cristal·linitat general del material. En accelerar la cristal·lització, els agents nucleants milloren les propietats mecàniques i tèrmiques dels plàstics, fent-los més durs i resistents a la calor.

Un dels agents nucleants més utilitzats és el talc, un mineral conegut per la seva capacitat d'induir la formació de cristalls. El talc actua com a agent nucleant, proporcionant llocs de nucleació al voltant dels quals s'organitzen les cadenes de polímers. La seva addició provoca un augment de les taxes de cristal·lització i una estructura cristal·lina més fina, cosa que fa que el material sigui més fort i dimensionalment més estable. Depenent de les necessitats i característiques específiques del producte plàstic, també es poden utilitzar altres agents nucleants com el benzoat de sodi, l'àcid benzoic i les sals metàl·liques.

Els clarificants, en canvi, són additius que augmenten la claredat òptica dels plàstics reduint la terbolesa. La terbolesa és la dispersió de la llum dins d'un material, que resulta en un aspecte tèrbol o translúcid. La funció dels agents clarificants és modificar la matriu polimèrica, minimitzant els defectes i reduint els efectes de dispersió de la llum. Això resulta en materials més clars i transparents, que són especialment ideals per a aplicacions com ara envasos, lents òptiques i pantalles.

Un dels agents clarificants més utilitzats és el sorbitol, un alcohol de sucre que també actua com a agent nucleant. Com a agent clarificant, el sorbitol ajuda a formar cristalls petits i ben definits dins de la matriu plàstica. Aquests cristalls minimitzen la dispersió de la llum, cosa que redueix significativament la boira. El sorbitol s'utilitza sovint en combinació amb altres agents clarificants com ara derivats de benzoïna i triazina per aconseguir la claredat i la limpidesa desitjades del producte final.

Tot i que tant els agents nucleants com els clarificants tenen l'objectiu comú de millorar les propietats dels plàstics, cal tenir en compte que els seus mecanismes d'acció difereixen.Agents nucleantsacceleren el procés de cristal·lització, millorant així les propietats mecàniques i tèrmiques, mentre que els agents clarificants modifiquen la matriu polimèrica per reduir la dispersió de la llum i augmentar la claredat òptica.

En conclusió, els agents nucleants i els agents clarificants són additius essencials en el camp dels plàstics, i cada additiu té un propòsit específic. Els agents nucleants milloren el procés de cristal·lització, millorant així les propietats mecàniques i tèrmiques, mentre que els agents clarificants redueixen la turbiditat i augmenten la claredat òptica. En comprendre les diferències entre aquests dos agents, els fabricants poden triar l'additiu adequat per aconseguir el resultat desitjat per al seu producte plàstic, ja sigui una major resistència, resistència a la calor o claredat òptica.