En els plàstics, els additius tenen un paper vital en la millora i la modificació de les propietats dels materials. Els agents nucleants i els clarificants són dos d'aquests additius que tenen finalitats diferents per aconseguir resultats específics. Tot i que tots dos ajuden a millorar el rendiment dels productes plàstics, és fonamental entendre les diferències entre aquests dos agents i com contribueixen al producte final.

Començant peragents nucleants, aquests additius s'utilitzen per accelerar el procés de cristal·lització dels plàstics. La cristal·lització es produeix quan les cadenes de polímer es disposen de manera organitzada, donant lloc a una estructura més rígida. El paper de l'agent nucleant és proporcionar una superfície a la qual s'adhereixin les cadenes de polímers, afavorint la formació de cristalls i augmentant la cristalinitat global del material. En accelerar la cristal·lització, els agents nucleants milloren les propietats mecàniques i tèrmiques dels plàstics, fent-los més durs i resistents a la calor.

Un dels agents nucleants més utilitzats és el talc, un mineral conegut per la seva capacitat per induir la formació de cristalls. El talc actua com a agent de nucleació, proporcionant llocs de nucleació perquè les cadenes de polímers s'organitzin. La seva addició augmenta les taxes de cristal·lització i una estructura cristal·lina més fina, fent que el material sigui més fort i més estable dimensionalment. En funció de les necessitats i característiques específiques del producte plàstic, també es poden utilitzar altres agents nucleants com el benzoat sòdic, l'àcid benzoic i les sals metàl·liques.

Els clarificadors, en canvi, són additius que augmenten la claredat òptica dels plàstics reduint la boira. La boira és la dispersió de la llum dins d'un material, donant lloc a un aspecte tèrbol o translúcid. La funció dels agents clarificants és modificar la matriu del polímer, minimitzant els defectes i reduint els efectes de dispersió de la llum. Això es tradueix en materials més clars i transparents, que són especialment ideals per a aplicacions com ara embalatges, lents òptiques i pantalles.

Un dels clarificants més utilitzats és el sorbitol, un alcohol de sucre que també actua com a agent nucleador. Com a agent clarificador, el sorbitol ajuda a formar petits cristalls ben definits dins de la matriu plàstica. Aquests cristalls minimitzen la dispersió de la llum, la qual cosa redueix significativament la boira. El sorbitol s'utilitza sovint en combinació amb altres agents clarificants com els derivats de la benjuí i la triazina per aconseguir la claredat i claredat desitjades del producte final.

Tot i que tant els agents nucleants com els clarificants tenen l'objectiu comú de millorar les propietats dels plàstics, cal assenyalar que els seus mecanismes d'acció són diferents.Agents nuclearsacceleren el procés de cristal·lització, millorant així les propietats mecàniques i tèrmiques, mentre que els agents clarificants modifiquen la matriu del polímer per reduir la dispersió de la llum i augmentar la claredat òptica.

En conclusió, els agents nucleants i clarificants són additius essencials en el camp dels plàstics, i cada additiu té una finalitat específica. Els agents nucleants milloren el procés de cristal·lització, millorant així les propietats mecàniques i tèrmiques, mentre que els agents clarificants redueixen la boira i augmenten la claredat òptica. En entendre les diferències entre aquests dos agents, els fabricants poden triar l'additiu adequat per aconseguir el resultat desitjat per al seu producte plàstic, ja sigui una major resistència, resistència a la calor o claredat òptica.